Excavacions al Mas dels Felius

La Fundació Albert Tomàs i Bassols ha finançat, al llarg de tres setmanes del mes de juliol de 2012, les excavacions que per primera vegada s’han fet al mas dels Felius de Sant Quirze de Colera, l’existència del qual ja està documentada al segle XI.

Un dels objectius de l’excavació era obtenir informació sobre com vivien els “dependents”. La majoria d’excavacions medievals tenen per objecte edificis eclesiàstics o castells, relacionats amb el poder, de manera que s’obté una informació històrica i antropològica des d’un sol punt de vista; en canvi, en excavacions com aquesta, inusuals, es recull informació sobre una altra manera de viure que complementa la que s’obté en edificis significatius; en aquesta mena d’edificis, a diferència dels castells i les esglésies que es podien mantenir inalterables durant segles, tot és més movible, hipotèticament es genera més informació sobre les diferents èpoques d’ocupació.
Un capbreu d’entre 1313 i 1317 en l’arxiu privat dels Nouvilas, familia propietaria del mas, fa referència a que aquest pertanyia a homes de l’abat, i que tenien com a càrregues o servituds fer tragines i ajudar a la construcció i tenir cura dels sistemes de defensa (muralles) del monestir. Sembla demostrat, i l’existència del mas dels Felius ho corrobora, que al voltant del monestir hi havia un nucli de població que podria haver arribat a fins a una cinquantena de cases o masos. El dels Felius pren el nom de la zona, coneguda com les vinyes dels Felius.

L’excavació finançada per la Fundació Albert Tomàs i Mallol, l’ha realitzat l’institut de recerca històrica de la Universitat de Girona, coordinada per l’arqueòleg Lluís Palahí, que va posar al capdavant de la direcció d’un equip de vuit estudiants a l’arqueòleg Jordi Vivo. L’equip ha estat tres setmanes treballant per concentrar-se en dues estances de les restes d’un mas que tampoc no era qualsevol. En un dels murs, afegit posteriorment a la construcció de la casa, s’hi poden veure espitlleres, cosa que permet afirmar que també tenia una funció defensiva o de control. Han sortit fragments de ceràmica d’una certa qualitat i algun vidre, que indica que malgrat ser dependent del monestir, el mas i els seus habitants tenien un cert estatus. El mas va ser abandonat cap a finals del segle XVI, poc abans de la decadència del monestir de Sant Quirze de Colera.