Santa Creu de Rodes

La Fundació Albert Tomàs i Bassols va signar el 14 d’octubre de 2014 un conveni de col·laboració amb el Departament de Cultura per a la recerca i la posada en valor de les restes arqueològiques del poble de Santa Creu de Rodes

El conveni entre ambdues institucions permetrà endegar la recerca i l’estudi de les fonts documentals del poblat i oferir un producte patrimonial de qualitat.
 

Santa Creu de Rodes és un punt clau del Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes i constitueix, juntament amb el monestir de Sant Pere i el castell de Sant Salvador un exemple únic a Catalunya de fossilització de l’estructura del poblament medieval i de l’ordre de la societat feudal. Després de nou campanyes arqueològiques (2006-2014), Santa Creu de Rodes (Port de la Selva) és avui un espai patrimonial consolidat en l’oferta de visita del Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes. Des d’un primer moment, la intervenció arqueològica va posar de manifest l’elevada entitat de les restes arquitectòniques, i l’excepcionalitat tant de les restes materials conservades com de les dades aportades per la recerca documental.

Per poder millorar l’experiència de la visita al conjunt, el Departament de Cultura, a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, i la Fundació Albert Tomàs Bassols, han signat avui un conveni de col·laboració per a la recerca i la posada en valor de les restes arqueològiques del poble de Santa Creu. Aquesta posada en valor del jaciment, juntament amb la socialització dels resultats obtinguts de la recerca feta és un dels objectius estratègics de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural per a la millora de l’oferta patrimonial del Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes.

La col·laboració entre ambdues institucions s’estén per un període de cinc anys, durant els quals la Fundació Albert Tomàs Bassols assumeix la recerca documental del poble i la parròquia de Santa Creu de Rodes (s. XIV-XV), una part consubstancial del procés que ha de permetre l’estudi global, la interpretació i la dinamització del Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes. El projecte preveu el buidatge i posterior estudi de prop de 5.000 documents procedents del fons de protocols notarials de l’Arxiu de Castelló d’Empúries, que es troba ubicat a l’Arxiu Històric de Girona. Tant els resultats de les intervencions arqueològiques com l’estudi documental serà recollit en una monografia sobre Santa Creu de Rodes.

En el moment de la signatura del conveni, Joan Pluma, director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, va destacar que “gràcies a aquesta col·laboració i a la generositat de la Fundació Albert Tomàs Bassols, es podrà assignar amb precisió els usos i funcions del poble de Santa Creu, una informació contrastada que es posarà a disposició de tots els visitants i permetrà ubicar Santa Creu de Rodes en el Conjunt Monumental de Sant Pere, una de les peces més notables del patrimoni català”. També va remarcar que “aquesta és una acció de mecenatge que neix, no del valor de la donació i del seu impacte fiscal sinó, de la convicció de l’Albert Tomàs que ha vist la necessitat de destinar els recursos que ha generat amb la seva activitat professional a una activitat cultural”.

Per la seva part, Albert Tomàs i Bassols, president de la Fundació que porta el seu nom, va fer una crida a les empreses i particulars de la comarca a “implicar-se en el projecte a través de la Fundació, cosa que els permetria obtenir compensacions a canvi del seu mecentatge”.

Santa Creu de Rodes
Santa Creu de Rodes i l’església de Santa Helena formen part del Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes, dins el Parc Natural del Cap de Creus. Juntament amb el monestir de Sant Pere i el castell de Sant Salvador o de Verdera constitueixen un exemple únic a Catalunya de fossilització de l’estructura del poblament medieval i de l’ordre de la societat feudal: oratores, bellatores, laboratores.
El primer estament, el dels que resen (oratores), estaria representat pel monestir de Sant Pere, els monjos del qual s’ocuparien d’atendre les necessitats espirituals de la societat. El segon estament, el dels bellatores, ho estaria pels castlans del castell de Sant Salvador, que s’ocuparien de la guerra i la defensa del territori circumdant. Finalment, els laboratores que vivien al poble i als masos de la parròquia de Santa Creu, serien els treballadors ocupats en produir el necessari per alimentar els altres dos estaments.
Des de l’any 2012, l’oferta de visita de Sant Pere de Rodes ja no es focalitza només en el monestir romànic sinó en el Conjunt Monumental, format com ja hem vist pel monestir de Sant Pere, el poble de Santa Creu i el castell de Verdera. La posada en valor conjunta d’aquest tres elements ha permès ampliar el discurs fins ara vigent, centrat únicament en l’arquitectura i l’art romànic monàstic, per vertebrar un discurs més suggerent i coherent; monestir, castell i poble (Sant Pere de Rodes, Sant Salvador i Santa Creu) o el que és el mateix, l’essència de l’ordre de la societat feudal.

Durant la visita al jaciment, les directores de les excavacions, Anna M. Puig, Imma Ollich i Montse Mataró, van destacar la importància dels resultats de les campanyes, en especial la darrera intervenció que va finalitzar el setembre de 2014 la qual va treure a la llum una nova casa de dimensions considerables amb uns materials que denoten el poder adquisitiu dels seus habitants, una vil·la destinada als serveis del monestir de Sant Pere de Rodes.

DSC_0102

DSC_0092

DSC_0091

DSC_0084