1r Diàleg: Santa Creu de Rodes (2-10-2015)
La manca de contingut narratiu o la politització de la cultura, causes del poc interès pel patrimoni monumental de l’Empordà
Tot i la gran riquesa monumental de l’Empordà, s’observa una total falta d’interès per a l’ús social del patrimoni en la població. La manca de contingut narratiu en la major part dels monuments, o la politització de la cultura, en són algunes de les causes. Aquesta és la conclusió a la qual es va arribar en el primer dels “Diàlegs de sobretaula. Sopars-tertúlia sobre el nostre país”, celebrat el divendres 2 d’octubre.
El primer sopar celebrat a El Port de la Selva, amb el tema de la conservació del patrimoni com a fons, va tenir el pròleg en la visita a les excavacions del poblat de Santa Creu de Rodes que va anar a càrrec de l’arqueòloga Anna Mª Puig i el doctor en història medieval, Josep Mª Gironella. El primer Diàleg va iniciar-se a les excavacions de Santa Creu, just a l’avantsala del monestir de Sant Pere de Rodes, amb la visita guiada conduïda per Anna Mª Puig, una de les arqueòlogues que des de fa tres estius les excava, en el decurs de la qual es va fer una explicació general de l’estructura del poblat, i es mostraren les troballes fetes en la present campanya que havia acabat la setmana anterior. A continuació, ja dins l’església de Santa Helena, l’historiador Josep Mª Gironella, va donar a conèixer la documentació que ha recopilat amb el buidatge dels documents notarials de Castelló d’Empúries, a partir dels quals es pot conèixer les particularitats de la vida dels habitants de Santa Creu, i la seva relació amb el monestir, amb els altres poblats de la zona, i amb la capital castellonina; cal dir que la Fundació Albert Tomàs i Bassols, a través del conveni amb la Generalitat de Catalunya, patrocina aquesta recerca documental.
A continuació, les prop de trenta persones assistents es desplaçaren a un restaurant del Port de la Selva on, entre plat i plat, comentaren el que acabaven de admirar tot derivant cap al debat sobre la gestió del patrimoni català i l’interès que desperta. Un dels aspectes que es lamenta es que l’època medieval a l’Empordà estigui molt poc estudiada; l’administració està disposada a pagar actuacions tangibles, com ara excavacions o rehabilitacions, és a dir “pedres”, però no es potència el treball dels documentalistes que ajuden a complementar-les . Una proba d’això, és la manca de contingut que es detecta darrera l’arquitectura de la majoria de monuments. Aquesta manca d’explicacions s’arreglaria aportant documentació a l’arqueologia. Josep Mª Gironella cita com a exemple pràctic d’aquesta situació, l’anècdota de la pica baptismal de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, considerada fins fa poc, per la seva aparença romànica, del segle XI, i que la investigació recent ha situat encarregada el 1310, com a còpia d’una anterior. [Veure: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 45 (2014) Josep Maria Gironella]
Pels assistents, aquesta és una situació que es dona especialment al nostre país. Si fóssim a l’Estat francès – s’opina- estaríem 50 anys per davant. Un monument, tan important i impressionant com Sant Pere de Rodes ja s’anunciaria a la sortida de París; aquí hi ha treballs a saber on és, fins i tot a la mateixa comarca. Es va lamentar que, amb els darrers canvis, l’Ajuntament del Port de la Selva, és a dir el territori, hagi perdut veu sobre el monument.
Després d’un llarg col·loqui, es constata que la increïble riquesa monumental de l’Empordà, no es sap valorar, cosa que lligada a l’esmentada manca de discurs dins dels monuments, acaba produint una falta d’interès per a l’ús social del patrimoni, no solament en la població, la gent, sinó també en les institucions, a les quals s’apunta com a responsables en part, per la politització que fan de la cultura.
