Acció Comercial
PUBLICITAT i CULTURA
Albert Tomàs va tenir present, des del principi de la seva activitat comercial, que era imprescindible fer una acurada campanya publicitària, i va procurar vincular aquesta a la cultura, cosa que va mantenir al llarg de tota la seva vida comercial. Ell sempre ha dit que vendre publicitat és difícil, perquè és un gènere que no es veu, però que cal que es faci propaganda perquè la gent conegui l’establiment i s’assabenti de les seves ofertes, completat amb un bon servei de venda, atenent plenament el client i donant-li uns productes de qualitat al seu preu just.
Ja pel Nadal de 1963, coincidint amb el segon aniversari de l’establiment, va realitzar una felicitació, a dos colors, il·lustrada amb tres fotografies de la Rambla de Figueres, en la qual a més d’«aprofitar aquesta avinentesa per desitjar-li a V. un feliç Nadal i millor Any Nou», hi havia un petit vers que deia:
«Dir bon dia o Déu vos guard,
sempre amb un Van guard,
amb neveres, làmpares i transistors,
els models més barats i superiors.
Tocadiscs, discs i gramoles
per fer ball i xerinola».
Una de les seves accions més novedoses, especialment per l’època en que va ser feta, va ser una campanya a Ràdio Popular de Figueres, patrocinant un programa diari de 45 minuts, en el qual hi havia molta música. Mitjançant les mateixes ones, l’any 1985 organitzà el «Primer Festival de Música». L’anomenà «Pista de aplausos», on eren presentades totes les novetats discogràfiques i la llista d’èxits de la setmana. Això va causar un gran impacte a la població, i el programa fou seguit per un gran nombre d’oients.
La seva vinculació comercial amb Ràdio Popular de Figueres va ésser constant, quasi des de la seva fundació.
ELS FESTIVALS del CERTAMEN
La seva expansió comercial el va dur l’any 1965 al Certamen Agrícola i Industrial de l’Empordà. Aquest Certamen era una mostra comercial que s’organitzava anualment durant les Fires i Festes de la Santa Creu a la plaça del Gra, encerclada per pilars de fusta i plaques d’uralita. Al seu interior s’hi bastien diversos «stands» de cases comercials de Figueres i comarca que exposaven els seus productes. A la part central es deixava un espai per a pista de festes en el qual, com si d’un envelat es tractés, tenien lloc ballades i altres espectacles. El Certamen va gaudir d’un gran fervor públic. Aquell 1965 «Electro Basar Albert» hi va participar per primera vegada amb un “stand” d’àmplies dimensions i decorat amb un gran sentit artístic que destacava de la resta.
El 1966 ja se celebra al Certamen Agrícola i Industrial de l’Empordà el festival de música d’Electro Basar Albert. Hi participà el grup figuerenc Mauné i els seus dinàmics, que en aquell moment gaudia d’un gran renom, i va ser presentat per dos locutors de Radio Popular de Figueres prou coneguts: Rosalina Carreras i Joan Morales.
Aquest festival al Certamen va generar una gran expectació. Hi hagueren concursos i sorteigs. La gent hi participà amb entusiasme i amb l’alegria de guanyar algun dels diversos premis. Electro Basar Albert sortia així de l’interior d’uns estudis radiofònics i es trobava més directament amb el públic, en una participació que no solament tenia un caràcter comercial de donar a conèixer més els seus productes, sinó també amb la finalitat de potenciar a la nostra ciutat un festival musical.
L’èxit del festival de musica continua l’any 1967. Electro Bazar Albert participa també en el Certamen i a la seva sala de festes. El Festival de música és amenitzat pel conjunt Los Géminis. Igualment s’hi celebra el primer gran concurs de l’Empordà de conjunts de música moderna. Dins aquest festival té lloc la final del concurs «Escala de Exitos» del programa radiofònic «Pista de aplausos», que a Radio Popular patrocina la casa Electro Bazar Albert. Tot plegat resulta un èxit.
Cal dir que a l’inici d’aquestes Fires la casa Albert inaugura a la Rambla un anunci lluminós, el més gran que s’ha posat mai a l’interior de la població. Era instal·lat sobre el terrat de la casa Bonaterra, a la placeta baixa de la Rambla, a la cantonada oest amb el Carrer de Girona, i era visible des del carrer Nou. Estava exposat als quatre vents. El seu efecte fou sorprenent i fou connectat, enmig d’una gran expectació, pel Governador Civil, que va venir a inaugurar les Fires i Festes de la Santa Creu d’aquell any.
L’èxit assolit l’any anterior amb el concurs de conjunts de música moderna, es tornà a repetir l’any següent, de 1968. Al dit concurs hi podien participar tots aquells conjunts de música moderna que ho desitgessin, sense distinció de cap classe, i sempre que portessin un temps d’actuació mínim de sis mesos. Havien d’interpretar durant el festival dues cançons d’estil lliure. La primera com a presentació, i la segona de concurs. Electro Basar Albert abonava la quantitat de cinc pessetes per quilòmetre recorregut en el desplaçament, i va establir un primer premi de 3.000 ptes. en metàl·lic, un altre de 2.000 i un tercer de 1.000, a més de l’obsequi de diversos productes de les firmes comercials representades per Electro Basar Albert. El jurat estava format per destacades personalitats del món musical, i n’era president el director artístic de la firma discogràfica Belter, la qual es comprometia a gravar el primer disc al guanyador.
Una altra idea posada en pràctica aquest any fou el “Carnet de comprador”, amb cupons com les grans firmes comercials. Els cupons portaven l’anagrama d’una «A» que caracteritzava els establiments Albert. Amb aquest carnet, iniciat amb 150 punts d’obsequi, es podia participar en els sorteigs, el primer dels quals era el d’un transistor Vanguard.
FESTIVAL AL CARRER PERALADA
El Festival de música, ja molt popular i que ha esdevingut tradicional, té un petit canvi l’any 1970. Surt del Certamen Agrícola i Industrial de l’Empordà i es fa al carrer de Peralada, que és on està situat l’establiment. Albert Tomàs opinava que «serà una aportació que farem al nostre carrer de Peralada, tan adornat, a fi que se’n parli més. Tenim en compte també que, si fa bon dia, el marc serà millor».
El programa radiofònic continuava gaudint d’una gran audiència. «Són molts els clients que ens diuen que escolten el programa Pista de aplausos de Ràdio Popular de Figueres, i també són moltes les cartes que arriben per participar en els concursos que s’organitzen».
En el festival de 1970 hi van participar els conjunts La Trinca, Els Gèminis i Els Rangers. Contractar la participació de La Trinca en aquells moments, era ja d’una gran envergadura.
TAMBÉ SALVADOR DALÍ
El mes de desembre de 1979, Establiments Albert va fer la presentació a Figueres de la vaixella i del tibar de la sèrie limitada de Salvador Dalí, que va exhibir-se al local del carrer de Peralada. Totes les peces estaven numerades i disposaven d’un certificat notarial d’autenticitat.
PROPAGANDA HISTÒRICA
Dins d’aquest apartat de la implicació civico-cultural d’Establiments Albert amb la ciutat de Figueres i la comarca, a través de la publicitat, cal destacar una altra aportació a les Fires i Festes de la Santa Creu. Des del primer temps, va editar programes propis amb portades atraients i vistoses, però s’han de destacar els dels anys 1975, 1976 i 1977, en què s’imprimiren uns programes de major contingut i amb fotografies a tot color. En aquests programes s’intentà donar a la ciutat unes notes històriques, transcrivint alguns dels seus esdeveniments més anecdòtics. Tots ells foren altament apreciats pels figuerencs, que els acolliren amb notable interès.
VILABERTRAN: PREMI PERIODÍSTIC
Els Establiments Albert, han estat, des dels inicis, molt vinculats a la població de Vilabertran, que és la població nadiua de l’Albert Tomàs. La primera participació de l’empresa va ser a la gran festa d’acomiadament dels mossos de la lleva del 69, oferint diferents electrodomèstics per a ser sortejats en el transcurs del ball.
Però el gran esdeveniment va ser, pel seu ressò en el moment i la trascendència posterior, quan l’any 1974 l’Albert Tomàs va convocar un premi periodístic per als millors treballs que estudiessin, analitzessin i reflectissin qualsevol aspecte de Vilabertran o algun dels seus monuments. Es va establir un total de 20.000 pessetes en premis.
El jurat estava format per destacats periodistes i historiadors i va atorgar dos premis de 8.000 pessetes als treballs titulats: Passat, present i futur de Santa Maria de Vilabertran, del qual era autora Montserrat Vayreda, i Vilabertran: antiquíssima joia romànica, de Dolors Muñoz. Igualment va concedir un accèssit de 4.000 pessetes al treball Vilabertran, on les ruïnes demanen restauració, de Joan Mª Ferran i Joan Solés.
El dia del lliurament dels premis, en el torn de parlaments després de finalitzar el dinar, Albert Tomàs va ementar que calia salvar Vilabertran. Les seves paraules, així com una conferència que va pronunciar Alexandre Deulofeu, van sensibilitzar els presents i a partir del moment, es va reorganitzar el Patronat de Vilabertran que va iniciar una nova fase de realitzacions, que són totes les que s’han portat a terme en els últims anys.
Vegeu més informació sobre Vilabertran i el Patronat a "Acció Cultural"