Acte en record i homenatge a l’Albert Tomàs (2-7-2021)
El 3 de juliol de 2020, moria a Figueres l’Albert Tomàs i Bassols. Les circumstàncies sanitàries d’aquell moment, van fer que l’acte de comiat s’hagués de suspendre per dues vegades. En complir-se el primer aniversari, concretament el dia 2 de juliol de 2021, la Fundació que porta el seu nom va convidar a recordar el seu fundador, en un acte que volia ser el comiat que no es va poder fer, i l’homenatge que per la seva trajectòria es mereix.
A l’Hort de l’Abat
L’acte de record i homenatge a l’Albert Tomàs i Bassols es programava a Vilabertran, perquè l’Albert va nèixer a aquesta població. I va ser aquí, on, des de molt petit, es va enamorar de Santa Maria, i del seu conjunt monumental, pel qual va treballar tota la vida, refundant el Patronat o iniciant els festivals de Música que, de fet, encara es celebren.
Però en concret es va fer a l’Hort de l’Abat, (o del Prior, que és el nom oficial), per recordar que aquest espai avui és de titularitat pública, gràcies no només a les gestions de l’Albert, sinó també a la seva generositat. Així és: L’any 1983, la Generalitat de Catalunya es va fer càrrec del monument, dissolent el Patronat de Vilabertran, que fins llavors havia presidit ell mateix. Malgrat això, a finals de 1986, calia l’adquisició d’aquest terreny, que havia quedat fora del procés d’expropiació del conjunt. Tement una operació especulativa, i veient les dificultats que la Generalitat del moment tenia per destinar una partida pressupostària per a l’adquisició de la finca, l’Albert va avançar la quantitat de 450.000 pessetes per a la compra. Immediatament després s’iniciaren els tràmits per la cessió de la finca a la Generalitat, la qual no es va poder fer efectiva i pública fins el 1989. L’Albert explicava que mai va recuperar els diners.
Cinc testimonis
Des de la Fundació es va convidar a participar a cinc persones vinculades a les diferents vessants personals i professionals de l’Albert. Cinc amics, que compartiren anhels i projectes amb ell. Les seves intervencions van ser les següents:
Josep Mª Bonet, comerciant al carrer de Peralada de Figueres, va “escriure” una carta a l’Albert, en la qual, fent un repàs a la seva trajectòria comercial, va rememorar quan, a diferència d’ara, amb tossuderia, dedicació, i molta feina, es podia tirar endavant grans projectes, tal com feia l’homenatjat. Va recordar que l’Albert va ser pioner en infinitat d’iniciatives comercials (per exemple les zones de vianants) i les accions festives i promocionals que va organitzar al Carrer de Peralada. En digué d’ell que va ser capaç de posar en el mateix cistell, el País,la Cultura i el Comerç, en definitiva la Ciutat.
Anna Mª Puig, arqueòloga i Presidenta de l’Institut d’Estudis Empordanesos, va començar destacant la passió que Albert Tomàs sentia per Sant Maria de Vilabertran, i la lluita que va encapçalar per la seva recuperació, conservació i posada en valor. Descriví l’Albert com l’home que no estava mai prou content, volia fer les coses bé i ràpid, cosa que l’enfrontava a les administracions més lentes. Va repassar moltes de les actuacions fetes per la Fundació, i ressaltà una per la qual l’Albert més lluità i que encara no s’ha dut a terme: la recuperació del Camí de la Font del Soc, que unia Vilabertran amb Figueres. Li devem -afirmà Puig- i cal que es posin d’acord particulars i administracions per a que s’hi pugui tornar a passar. En aquest sentit va proposar que un cop aconseguit se li posi el nom de l’Albert Tomàs.
Enric Pujol, historiador i periodista, va centrar-se en l’activitat política d’Albert Tomàs, que arranca des del moment de la consolidació de la democràcia, des del progressisme i la catalanitat. Va fer un recorregut per les diferents accions polítiques de l’Albert, fins a esdevenir un ferm partidari de la independència de Catalunya. També va recordar Pujol com l’Albert Tomàs va participar l’any 2013, en un seguit d’entrevistes a testimonis de la Guerra Civil i els records que en tenia d’aquesta, malgrat la curta edat.
Lluís Benejam, biòleg, professor universitari, membre de la IAEDEN, va exposar com, a l’Empordà, es fusionen el patrimoni cultural i el natural, i com l’Albert Tomàs era de les persones actives en tots els fronts oberts. Per la IAEDEN sempre serà un company de lluita disposat a donar un cop de mà. En aquest sentit va fer un repàs a diferents fronts en els quals la Institució havia rebut el suport de l’Albert. Ell sempre era allà. Per aquest motiu va afirmar rotundament que per nosaltres, l’Albert seguirà sempre al nostre costat defensant cada pam de la terra empordanesa. I afegí: El millor homenatge que li podem fer és seguir d’empeus lluitant per aquesta comarca i aquest país.
Eduard Cebrià, president d’Òmnium Cultural a l’Alt Empordà, constatà que l’Albert Tomàs ja es va fer soci d’Òmniun el 1970, tres anys abans que s’obrís la de legació de l’Alt Empordà, de la qual va ser vicepresident de 2000 a 2006. L’Albert tenia molt present el lema d’Òmnium “Llengua-Cultura-País” i mencionà algunes de les moltes iniciatives que havia endegat per recuperar l’ús de la llengua. Seguint el seu exemple, no ens podem rendir, i continuar amb la seva lluita.
Fulla de Figuera
Al llarg de l’any 2020 no solament es va suspendre -entre molts altres- el comiat de l’Albert, sinó també l’acte en el qual l’Ajuntament de Figueres, distingeix, anualment, els ciutadans destacats. En aquest acte, previst per l’octubre de 2020, s’hauria lliurat, entre altres, la Fulla de Figuera que s’havia concedit a l’Albert, per acord de ple del 5 d’octubre de 2020.
La iniciativa va ser presentada per Òmnium de l’Alt Empordà , i secundada per altres entitats com la Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) i l’assemblea Nacional de Catalunya de Figueres, a partir de la normativa que disposa el Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de Figueres.
En el moment d’organitzar aquest acte de record, i davant la incertesa de quan l’Ajuntament podrà realitzar l’acte (en el moment sense una data fixada), es va creure que valia la pena aprofitar que a Vilabertran hi estaria reunida la gent que estimava l’Albert, molta de la qual, en ser de fora de la comarca, probablement no es tornarien a desplaçar per l’acte oficial.
La Fulla de Figuera de plata, la va lliurar l’alcaldessa de Figueres, Agnés Lladó, al president de la Fundació Albert Tomàs, en Carles Brugat.
En el seu parlament l’alcaldessa figuerenca recordà la seva relació amb l’Albert i explicà que m’inspirava i m’inspira encara un gran respecte, perquè era un home amb una gran visió de futur, que havia alçat un petit imperi comercial del no-res i que l’havia sabut fer créixer sense perdre de vista una sèrie de valors com la força de la unió, el treball en equip i la defensa de la cultura i del patrimoni històric. També va opinar que l’Ajuntament no podia deixar d’atorgar-li la distinció a qui tant va fer en vida per la ciutat i per la comarca, una tasca que continuarà i ens el farà recordar la Fundació que porta el seu nom.
Va cloure l’acte, en Carles Brugat, actual President de la Fundació Albert i Tomàs, que va agrair la presència als assistents; el suport dels amics que acompanyaren l’Albert, en els seus darrers dies condicionats per la pandèmia; als participants i col·laboradors de l’acte i a l’Ajuntament de Figueres per el guardó atorgat en el seu dia.
Tancà la intervenció dient: Com a President de la Fundació, i en nom del Patronat, em comprometo a seguir la tasca començada i a rellançar la institució per al ple desenvolupament dels seus objectius fundacionals. I per això, us convido a recordar sempre més l’Albert com l’emprenedor i innovador que va ser; com el gran protector de la Cultura, treballador incansable, com el ferm i convençut lluitador per la llibertat i la independència del seu País. Visca Catalunya, lliure!